Actualment el meu dia a dia laboral està enfocat a treballar en el sector d'inserció laboral per al tercer sector (joves i persones amb risc d'exclusió social)  i sobretot en l´àmbit esportiu com a seleccionador català de la categoria sub15 i fundador del club Futbol sala Dante. La meva passió és el Futbol sala. Encara recordo quan de petit esperava els divendres per jugar al pati de l'escola. Recordo que s'omplia de gom a gom per veure la lliga Jareño, ambient qiue m'agradaria recuperar al col·legi. La nostra missió és educar amb valors mitjançant el futbol sala. La meva etapa a La Salle Horta ha sigut de les millors que recordo! He sortit amb molt bona base per afrontar els reptes posteriors,  amb amics amb qui a dia d’avui encara tinc contacte i, el que considero més important, amb uns valors que són els que han marcat el meu futur. Tinc molts bons records del Col·legi, sobretot quan arribaven les Festes de La Salle  i es jugaven els partits d’inter-classes d’A contra B i tot el pati es concentrava a veure-hi els partits. Pocs col·legis poden gaudir d’aquesta germanor que sempre hi ha hagut. M’agradaria transmetre un missatge a tot el jovent que actualment hi ha al col·legi. Que facin esport!! Ja sigui futbol sala, bàdminton, handbol, vòlei, bàsquet, sigui quin sigui; el més important és moure’t i sentir-te bé amb tu mateix!

Sempre que vaig a la Salle Horta a recollir la meva filla i a veure alguns dels mestres que encara hi són quan jo estudiava, em tornen tots aquells bonics records de la infància. Sembla que fos ahir quan gaudia de les festes de la Salle, unes festes que tots els alumnes esperàvem amb moltes ganes. Els globus amb caramels, els jocs que ens inventàvem, la cursa… podria escriure pàgines de les vivències amb els meus companys. Alguns d’ells els veig per l’escola portant els seus fills i entre nosaltres comencem a recordar... Em dic Fàtima i sóc exalumna de la Salle Horta, l’escola que ha estat referent d’educació i valors per a mi. Puc recordar perfectament tots els mestres, professors, directors, germans i el personal de secretaria que vaig tenir i l’empremta que em van deixar amb el pas del temps. Ara sóc mestra i moltes de les coses que vaig aprendre les puc posar en pràctica tant amb els meus alumnes com amb la meva filla petita. Per això tenia molt clar que la meva nena aniria a la mateixa escola on jo vaig estudiar. Vull que tingui una bona experiència, que la pugui recordar quan sigui gran i que algun dia la pugui explicar com ho estic fent jo ara.

Nosaltres pensem en tot el que ens hem emportat de la nostra experiència a la Salle. Pensem en tots els reptes, en totes les superacions. Pensem en aquells companys amb qui hem compartit tantes hores durant molts anys. Pensem en tots els moments i en tots els amics amb els quals ens hem ajuntat. Recordem, molt sovint, quan a primària ens posàvem a jugar al pati durant hores i hores. Quan somniàvem amb el que seríem de grans. Recordem que, cada any, esperàvem amb ganes les festes de la Salle i el carnestoltes perquè eren festes úniques. Recordem els aprenentatges que vam guanyar. Creiem que és important emportar-se un bon record i és que, en realitat, aquest record no només l’has creat tu com alumne, sinó que l’han creat tots aquells professors i professores que t’han ajudat quan ho necessitaves. Aquells professors que t’han ofert solucions als teus problemes i que t’han fet créixer com a persona. Aquells que t’han escoltat i t’han fet una persona més crítica i, sobretot, els que t’han recolzat i animat quan més ho necessitaves. Per a nosaltres, la nostra etapa a La Salle ja va acabar, però, en canvi, totes aquelles persones que es van encreuar en el nostre camí i van creure en nosaltres quan nosaltres mateixes no ho fèiem, sempre seguiran presents perquè, gràcies a això, avui en dia som el que som.